Sortim a estirar les cames
Hauriem de donar més valor al poder de decidir, vetllar i lluitar pels nostres drets i fer-nos sentir de valent tots a una.
29 d'octubre de 2020 / 17:00h
pexels.com – Jens Lelie
Avui després d’un cap de setmana de dinars i sopars contundents sense fer-ne gaire mirament en res penso que potser ens hem passat. Després de treballar mentre anava cap a casa he pensat que avui a la tarda abans no es faci fosc podria sortir a córrer o bé si em sento feixuga en diem “estirar les cames”.
De fet ho he informat al grup de whatssap qui volia sortir a “estirar les cames” i dues m’han contestat que si, que endavant.
El que és potser més enriquidor és saber combinar-ho tot una mica i d’aquesta manera sense sortir del camí sempre pots anar a trobar nous camins a la vora que te’n fa descobrir de nous.
Primer de tot hem decidit l’hora en que quedàvem, per que una d’elles havia de portar la seva filla a l’entrenament de Bàsquet a les 18 hores, i ens ha fet decidir que quedàvem a tres quarts de 5.
Acte seguit toca decidir on quedem, i el fet de decidir on quedem va en funció si volem fer “qualitat” (camí de torres elèctriques des de darrera Sant Pau fins el camp de Tir per exemple) o bé “quantitat” (més planer, tot reseguint el passeig Circumval·lació fins Puigmoltó i un cop allà a conseqüència de la gran riquesa de camins que ens envolta podem decidir si fem més o menys) o fins i tot si fos un dissabte matí podriem plantejar-nos si “qualitat” i “quantitat” (aquí si que potser ens arribem fins a Sitges tot reguint la Riera , passant per l’Autòdrom, can Girona, i Terramar de Sitges i després la tornada enfilem el Vinyet amunt, sortim a Can Pey i agafem un caminet fins a tocar entre Can Burguera i Can Baró camí avall i ja som de nou de Ribes deixant la última masia Can Coll a l’esquena).
També depèn de la colla que hi anem, n’hi ha que són més de corriols i empedrats i amunt i descobrit nous camins sense saber massa si anirem a parar ben bé dalt de Puigmoltó o bé tocant a la carretera vella… En canvi n’hi ha que per camins segurs i més planers que sabem del cert on anirem a sortir i que no ens desviarem de camí.
A mi la veritat, que tot m’està bé, que el que és potser més enriquidor és saber combinar-ho tot una mica i d’aquesta manera sense sortir del camí sempre pots anar a trobar nous camins a la vora que te’n fa descobrir de nous.
En tot cas, hem quedat i a priori haviem de fer circuit habitual però una de les amigues que és més atrevida ha proposat un corriol que enfila amunt des de Sota Ribes fins Can Ramon aproximadament, el torrent de les Esplugues, tot un paradís a tocar i de ben segur que poc conegut. Ha costat posar-se d’acord però sense pensar-s’hi cap dalt. Ha estat una bona sortida ja que potser no era el camí pensant per cada una de nosaltres abans de sortir de casa però l’objectiu, “Estirar les cames”, s’ha complert.
Si els grups polítics de Catalunya que treballen per la indepedència s’haguessin posat d’acord en els moments claus potser ara podríem dir que ja veiem a tocar la Llibertat.
Amb tot això el que us vull dir és que si som un grup, i en aquest cas ho extrapolo a tots els grups polítics de Catalunya que treballen per la indepedència si s’haguessin posat d’acord en els moments claus potser ara podriem dir que ja veiem a tocar la Llibertat, ens cal més voluntat per part de tots i totes per anar units cap a una única direcció i entenc que és dificil posar-se d’acord ja que cada un i una de nosaltres fariem les coses de diferenta manera però de ben segur que hi ha un punt on tots ens hi podem sentir cómodes on totes podem anar de la mà i treballar per aconseguir la indepedència.
Nosaltres avui hem tingut la sort de poder decidir amb total i plena llibertat si anàvem cap aquí o cap allà però hem de pensar que tenim pressos i presses politíques empressonades i exiliades que de ben segur que al cap del dia no poden decidir massa el què faran o deixaran de fer.
Crec que hauriem de donar més valor al poder de decidir, vetllar i lluitar pels nostres drets i fer-nos sentir de valent tots a una, però potser així ens podrem sentir lliures i independents.