Passats els primers dies de la invasió militar de Rússia sobre Ucraïna, el balanç és demolidor: centenars de persones mortes, milers de ferits, més d’un milió de persones refugiades. Horror, mort, devastació i escalada del conflicte. Els actius habituals de la guerra.

I ara què? Quan la guerra esclata, ja hem fet tard i tots els escenaris que es dibuixen són una derrota col·lectiva. Armar Ucraïna o deixar-la a la seva sort. Armar Ucraïna pot ajudar a frenar l’atac rus o a forçar unes negociacions, però també pot provocar una reacció militar de Rússia encara més contundent i pot desencadenar una escalada el conflicte. La segona ens fa còmplices d’una ocupació militar cruel i despiadada.

Arribats a aquest punt, les preguntes més útils que ens podem fer són les que ens ajudin a evitar noves guerres en el futur i a transitar cap a la cultura de la pau.

Perquè seguim creient en les armes per resoldre els conflictes?

Conflicte rere conflicte, veiem que la cursa armamentística no contribueix a la seguretat. A l’Iraq, a l’Afganistan o més recentment a Líbia o a Síria, hem vist que la democràcia no s’imposa amb les armes i que armar bàndols o territoris és contraproduent per encarar processos de resolució de conflictes efectius.

Perquè seguim augmentant la nostra despesa militar enlloc d’invertir en la pau?

L’any 2021, el govern del PSOE i Podemos de l’estat espanyol va augmentar la despesa militar de l’estat més d’un 9%. Els diners destinats a despesa militar triplicaven el pressupost de l’àmbit sanitari! Si canviéssim les nostres prioritats, podríem dedicar aquesta ingent quantitat de recursos a polítiques socials o a lluitar contra el canvi climàtic.

Perquè es permet la fabricació i comerç d’armament?

L’estat espanyol segueix sent un dels grans fabricants i exportadors d’armes del món. Sovint amb complicitats amb règims dictatorials com Arabia Saudí o amb intermediaris corruptes com el rei emèrit Juan Carlos I. Cap hipotètica pèrdua de llocs de treball pot justificar aquesta activitat econòmica tan perversa. Si la fabricació i el comerç d’armament no estiguessin permesos, tindríem més capacitat de prevenir i gestionar els conflictes i buscar-hi solucions respectuoses amb els drets humans.

Perquè no construïm un marc de seguretat comuna?

Seguim instal·lats en els marcs mentals de la guerra freda, alimentant estructures militars caduques, depredadores de recursos i perpetuadores de recels i desconfiances entre països. Necessitem noves fórmules que garanteixin la seguretat comuna sota els principis de la cultura de la pau, la no alineació i el respecte escrupolós cap als drets humans. Necessitem estructures comunes al servei de la pau que impulsin la desmilitarització nuclear i convencional dels estats.

Perquè no construïm espais globals comuns de governança justos i democràtics?

La millor garantia per estendre la pau és la justícia global. Perquè uns països poden tenir armes nuclears i altres no? Perquè 5 països (Xina, França, Anglaterra, Rusia i Estats Units) encara tenen dret a veto a Nacions Unides? Perquè els interessos econòmics d’uns pocs segueixen imposant els seus criteris en els grans organismes econòmics internacionals? Necessitem espais de governança global radicalment democràtics, on tots els països actuïn en condicions d’igualtat. Una governança comuna que faci respectar els drets humans i que no col·labori amb els dictadors i els estats totalitaris. Una gestió del bé comú global que no toleri els negocis amb països no democràtics, que combati els abusos de les grans corporacions, que reguli els moviments del capital i que suprimeixi els paradisos fiscals.

I què podem fer des de Ribes i Les Roquetes?

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament recomanen als ajuntaments, a les entitats i a totes les persones que vulguin ajudar a les víctimes del conflicte, canalitzar l’ajuda a través de les ONG que treballen sobre el terreny: Metges sense Fronteres, Càritas, Creu Roja, Unicef, Save the children, Farmamundi o Acnur.

Que els errors del present i del passat ens ajudin a construir un futur compromès amb la pau, la justícia global i els drets humans.