PAU GARRIGA I GABALDÀ

Soci de l'entitat GER

Plou incertesa

Arribades al dia trenta-masses de confinament, podem anar pensant en el futur- present que ens arriba. Si més no perquè tenim la voluntat de viure’l i això vol dir: que volem i necessitem decidir com ha de ser.

1 de maig de 2020 / 16:00h

Foto: Ed Leszczynskl (unsplash.com)

Arribades al dia trenta-masses de confinament, podem anar pensant en el futur- present que ens arriba. Si més no perquè tenim la voluntat de viure’l i això vol dir: que volem i necessitem decidir com ha de ser.

Aquests dies hem passat, col·lectivament, d’enumerar totes les coses que faríem el dia que poguéssim sortir a llistar i ordenar les múltiples activitats que el “gràcies al confinament” podíem realitzar i mai havíem tingut temps ni disposició de fer a casa, i recuperar fotos i records de quant teníem vint anys menys.

Com més obert és el futur, més podem actuar per canviar el nostre present.

No anem bé. Si quan més necessitem pensar, discutir, debatre i acordar el que volem fer demà el que fem és mirar cap enrere per buscar una tranquil·litzat, un cert estat de control que entenem que el futur no ens donarà o l’imaginem impossible, estem perdent una gran oportunitat. Doncs, com més obert és el futur, més podem actuar per canviar el nostre present.

És precisament per això, que ens cal aprofitar el present. No podem esperar res, no n’hem d’esperar res perquè res ens vindrà donat a millor. Cap ordre, cap consigna que ens vingui de dalt, feta, mastegada, televisada, infografiada a tot color. Si han tardat més de trenta dies a “regalar-nos” 2 mascaretes que tenen una utilitat de 4 h, que podem esperar? Que coi esperem? N’aprendrem del que ha passat a les residències dels nostres avis i àvies? Espais oblidats i amagats de treball precari on no van arribar ni directrius, ni equips de protecció, ni formació i on ha tingut lloc grans pèrdues humanes i generat un gran dolor a les famílies.

Quines mesures es van prendre aquí, mentre veiem el que passava a la Xina o al nord d’Itàlia? No es va suspendre res, cap dels vols diaris entre aquests països, cap activitat ni esdeveniment esportiu. Tampoc els diferents governs, que ens dicten ara mesures de confinament massives, van adquirir cap test ni van aplicar cap de les mesures que ens mostraven eficaces contra la pandèmia.

En l’àmbit local tampoc ha estat diferent, de fet si una cosa caracteritza els tres governs ( estat, autonòmic i local) per igual, és la manera de fer, de mal governar-nos. Seguir la inèrcia, expulsar-se responsabilitats del damunt, culpar l’altre de la no acció i això si mantenir el poder i controlar la informació,. Uns posant militars al faristol i als carrers, altres plorant en el racó de què no som i els de més a prop traient pit a cops de sirenes on solament hi ha plors.

Comencem a pensar i posant-nos d’acord amb el que volem fer i com volem viure en aquest futur immediat.

De fet, no podem esperar altra cosa, de qui davant d’una situació que ho canvia tot, vol continuar governant de la mateixa manera. Les iniciatives i accions que han funcionat i han començat a plantar cara a la pandèmia, són aquelles que la gent, treballant de valent, de forma voluntària s’han autoorganitzat.

Així que, comencem a pensar i posant-nos d’acord amb el que volem fer i com volem viure en aquest futur immediat. Com i de quina manera ens en sortim d’aquesta crisi. No ens distraguem en allò que un malt virus i moltes males decisions ens estan portant i posem-nos a pensar en el nostre futur, el futur de tot plegat.
Com diuen el pagesos, per bé que vagi, anirà malament