TOMÀS CARANDELL BARUZZI

Regidor de Construïm i educador social

No ploris per mi, Sant Pere de Ribes

Abordar el debat sobre els impostos i taxes municipals, com ho va fer el darrer ple municipal d’aquest mes d’octubre, requereix del coneixement real de la situació socioeconòmica no només de l’Ajuntament sinó del conjunt del municipi.

22 d'octubre de 2020 / 17:00h

pexels.com

Amb poca argumentació i menys concreció, el govern municipal d’Abigail Garrido amb el suport del grup de Ciutadans ha aprovat les ordenances fiscals, les taxes i els preus públics pel 2021. D’aquesta proposta en destaquen l’augment lineal del 3% de l’IBI i l’augment d’entre el 5 i el 8% en la taxa de recollida i gestió de residus.

Algunes dades a tenir en compte. El pressupost d’ingressos de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes és de prop dels 29 milions d’euros, mentre que el pressupost de despeses no arriba als 26 milions. Fa només uns mesos, el govern va incorporar 8 milions més al pressupost de despeses, provinent dels Romanents de Tresoreria per a inversions i mesures d’urgència vinculades als efectes de la Covid-19. A aquestes alçades de l’any, el nivell d’execució del pressupost es força baix (no arriba al 50%) i per tant la disponibilitat econòmica de l’Ajuntament es encara molt alta. Segueix essent una incògnita les dades, propostes i prioritats del pressupost municipal de despeses pel 2021, que sembla ser que el govern vol presentar el proper mes de novembre.

D’aquesta proposta en destaquen l’augment lineal del 3% de l’IBI i l’augment d’entre el 5 i el 8% en la taxa de recollida i gestió de residus.

El cost de la recollida i gestió dels residus a Sant Pere de Ribes supera els 2,5 milions d’euros anuals. No cal insistir més en que es tracta d’un servei ineficient, molt car i ecològicament insostenible. Però malgrat aquesta evidencia, segueix sense concretar-se cap proposta de transformació i millora d’aquest servei. Quan temps més perdrem per abordar d’una vegada per totes la necessitat d’un canvi de model en la gestió del residus, que superi l’actual model deficitari i introduïm els canvis necessaris per avançar amb criteris de sostenibilitat mediambiental i d’eficiència econòmica?

L’argument central de la proposta del govern és que la situació de pandèmia “obliga” a aquesta pujada (vull dir, actualització segons el psc) d’impostos per les necessitats socials i econòmiques que té i tindrà el municipi. I qualsevol crítica o proposta alternativa, es immediatament desacreditada i ignorada pel govern sota l’acusació de ser populista, embolicant-se en una excessiva i dramàtica teatralització i una malintencionada utilització del concepte de redistribució. És realment redistributiu l’augment lineal dels impostos quan es fan de forma generalitzada i sense cap proposta concreta que impliqui una distribució diferenciada d’aquest augment? O quan el govern planteja que es troba en la necessitat de pujar els impostos per impulsar línies d’ajuda per ajudar a pagar els impostos més que política redistributiva el que s’està fent és política assistencial i clientelar?

És realment redistributiu l’augment lineal dels impostos quan es fan de forma generalitzada i sense cap proposta concreta que impliqui una distribució diferenciada d’aquest augment?

Té necessitat d’augmentar els impostos, en l’actual context de pandèmia i crisi econòmica i social, un Ajuntament que acumula un nombrós romanent de tresoreria i que ha tancat amb un important superàvit els pressupostos dels darrers anys?
Podem decidir si és necessari o no augmentar els ingressos de l’Ajuntament sense ni tan sols abordar a que es pensa destinar aquests diners i quines seran les prioritats pressupostaries per al 2021?

Els dubtes i preguntes entorn a aquesta modificació de les ordenances fiscals no s’esvaeixen per molt que la majoria absoluta del PSC atropelli el debat públic i polític. I no s’esvaeixen perque no aborden el fons del problema , perque no s’aborda el debat de la redistribució de la fiscalitat, perquè no s’aborda el debat del canvi de model de gestió de residus i perque no s’aborda quines són les prioritats d’inversió pel proper 2021.

L’actual crisi econòmica, social i sanitària no es podia preveure ni planificar, però el govern si que podria treballar per possibilitar debats i consensos amb els agents socials i econòmics i els grups polítics. No ho ha fet i ha decidit tirar pel dret i en solitari.

Molts creiem que no es tant important si les mesures que es prenen son o no populars i si proporcionen o no bons titulars, sinó si aquestes son necessàries per al municipi i justes per als veïns i veïnes. Però ni el govern ni l’alcaldessa deixen marge per les propostes, els debats i les discrepàncies. No ploris per ella, Sant Pere de Ribes.