L’educació i l’escola en el punt de mira
Fa temps que l’Educació està en el punt de mira de tots els governs que han dirigit l’Estat els últims anys i d’aquesta manera hem tingut diferents Lleis Orgàniques. Amb tants canvis de lleis, amb tanta improvisació és impossible.
19 de novembre de 2020 / 17:00h
Taylor Wilcox (pexels.com)
Fa temps que l’Educació està en el punt de mira de tots els governs que han dirigit l’Estat els últims anys i d’aquesta manera hem tingut diferents Lleis Orgàniques, per ser més exactes set des de 1970, que ampliava, modificava o derogava l’anterior. Així hem passat per la LODE, la LOGSE, la LOE, la LOMCE,entre d’altres. Totes elles amb la finalitat d’imposar una ideologia i perpetuar un model de societat, encara que les presentin com la defensa del dret de tots els ciutadans a rebre una educació de qualitat, perquè això és un bé públic, un servei essencial sense distinció de classe, en igualtat d’oportunitats… Això queda molt bé sobre el paper i hauria de ser d’aquesta manera, però amb tants canvis de lleis, amb tanta improvisació és impossible.
Només quatre pinzellades per mostrar com aquesta vessant ideològica fa que es promulgui una llei amb un biaix conservador, més de dretes; o una amb tots els ingredients necessaris per ser un model progressista.
Aquesta vessant ideològica fa que es promulgui una llei amb un biaix conservador, més de dretes; o una amb tots els ingredients necessaris per ser un model progressista.
Si mirem la LOMCE o Llei Wert, apareixen en el currículum matèries com religió o educació en valors cívics i ètics; augmenten les hores d’assignatures en castellà; es redueix la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i es dona més poder a les direccions dels centres; deixa de banda el compromís de l’Estat de garantir una plaça a l’ensenyament públic i, per últim, possibilitat de construir i gestionar centres privats concertats en sòl públic.
Cal assenyalar que és gràcies a aquesta llei que es comença a atacar i qüestionar la Llei d’ immersió lingüística a Catalunya.
Actualment tenim la LOMLOE o Llei Celaá, que canvia aquells punts “polèmics” de la LOMCE. Així s’introdueix la igualtat de gènere a través de la coeducació, la prevenció de la violència de gènere i el dret a la llibertat afectiva-sexual; la educació per un desenvolupament sostenible i per la transició ecològica; així com l’educació per la pau, els drets humans i la interculturalitat; es manté l’àrea d’Educació en Valors cívics i ètics al tercer cicle d’Educació Primària, però centrant-se en el coneixement i respecte dels Drets Humans i els Drets dels Infants; per últim, es diu que la comunitat educativa participarà del govern del centre a través del Consell Escolar i el Claustre de professors i professores en les decisions pedagògiques.
Malgrat semblin la nit i el dia, ambdues segueixen la mateixa línia: són els ideòlegs els que des dels seus despatxos, lluny de la realitat i les necessitats de societat i sobretot de l’escola, promulguen aquestes lleis, perquè volen que el nostre sistema educatiu tingui uns bons resultats i puguem estar entre els millors països, si no del món, al menys d’Europa.
D’aquesta manera, buscant models educatius que siguin efectius i donin uns bons resultats, descobreixen i s’emmirallen en el model finès i des d’aquell moment les nostres escoles han de ser com la d’aquest país escandinau, però això sí, només en les coses anecdòtiques i superficials. Ara si analitzem la clau de l’èxit del sistema educatiu finès és que el govern, des de 1921, ha apostat i ha invertit en l’educació del seu país, d’aquesta manera totes les escoles són públiques, l’ensenyament és gratuït des de preescolar fins al nivell superior, els alumnes reben un àpat gratuït a l’escola tots els dies, també els serveis sanitaris són gratuïts, les famílies reben ajudes per conciliar vida laboral i familiar i complementen l’educació dels seus fills amb activitats culturals.
A més a més de tot això: els mestres tenen un nivell educatiu molt alt, l’ensenyament és una professió amb molt prestigi, no hi ha inspeccions, no s’avalua els mestres, tampoc hi ha exàmens estàndards a nivell nacional, els mestres es senten valorats per la societat, les jornades escolars són curtes i hi ha molt pocs deures.
S’ha de treballar des de tots els àmbits: nacional, municipal, societat civil… per ajudar a les persones a empoderar-se i canviar la societat, ja que és l’única manera de crear un sistema educatiu amb recursos i dotació econòmica suficients…
Aquest país, que encara és el nostre, no té un bagatge democràtic consolidat i així ho demostra tots els escàndols de corrupció que han esquitxat a molts dels dirigents polítics en els darrers anys; així com en les retallades en sectors bàsics de la societat: sanitat, ara n’estem pagant les conseqüències, i educació.
Com ja hem vist, hem anat passant d’una llei d’educació a una altra, posant pegats, però sense una planificació ni inversió pressupostaria per fer nous equipaments, contractar personal docent i no docent per atendre totes les necessitats educatives dels alumnes, baixant les ràtios i dotant les escoles de tots els recursos necessaris, formant els mestres. Amb inversió es millora l’educació i fa que sigui de qualitat, no només promulgant lleis.
A més a més, la falta de tradició democràtica també es manifesta en la societat de diferents maneres, com ara en: no tenir cura de l’entorn ni respectar el bé comú, la intolerància, el racisme, el masclisme (a dia d’avui ja hi han hagut 76 feminicidis), l’egoisme, en no assumir responsabilitats. Tot això s’incrementa en temps de crisi econòmica, però també de valors.
Així doncs, cada cop més, ens trobem a l’escola nens i nenes desorientats, sense uns models clars a qui seguir, sense límits, dèspotes amb els altres, amb baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, enganxats als vídeo jocs i amb poc interès. En conseqüència, sorgeixen problemes de manca de respecte cap als altres, cap les instal.lacions i el material, assetjament físic o a través de les xarxes socials i també augmenten els casos de TDAH i dislèxia.
En definitiva, si volem que aquest panorama canviï s’ha de treballar des de tots els àmbits: nacional, municipal, societat civil… per ajudar a les persones a empoderar-se i canviar la societat, ja que és l’única manera de crear un sistema educatiu amb recursos i dotació econòmica suficients perquè realment tothom tingui les mateixes oportunitats, que fomenti la curiositat i la creativitat, el respecte, la tolerància i el gust per l’art, la música i la cultura. Aleshores la llei i l’escola aniran de la mà i seran la base per un futur millor.
Si volem ser una República i construir una societat més justa i millor ja cal que comencem a posar fil a l‘agulla i comencem a treballar per fer-ho possible.