FERRAN TOMÀS I ORTIZ

Politòleg i Social Media Strategist

L’Economia circular: El nou paradigma per a la sostenibilitat

El model de creixement econòmic adoptat per la gran majoria d’empreses als darrers 200 anys, basat en l’ús d’abundants recursos disponibles a baix cost, ha tocat fi.

22 de setembre de 2020 / 21:00h

Morning Brew
unsplash.com

El model de creixement econòmic adoptat per la gran majoria d’empreses als darrers 200 anys, basat en l’ús d’abundants recursos disponibles a baix cost, ha tocat fi.

És la conclusió de les experiències i estudis dels darrers vint anys. Quan els recursos són abundants i barats, i la protecció del medi ambient no és una prioritat, l’actual model, donant una resposta “lineal” a la demanda, pot proporcionar uns resultats excel·lents. Les empreses poden extreure matèries primeres, utilitzar-les per fabricar els seus productes i vendre i distribuir aquests productes a tants clients com sigui possible (que els utilitzen i llencen un cop han complert la seva funció); tot plegat amb nivells d’eficiència cada cop més alts. En poques paraules, és una economia basada en tres principis: extracció, producció i residus.

L’economia actual està basada en tres principis: extracció, producció i residus.

El desenvolupament de l’economia després de la Segona Guerra Mundial va accentuar aquesta tendència de consum basada en l’usar i llençar, però s’evidencia que hem de deixar de fabricar i de consumir desordenadament. El model econòmic lineal deixa de ser viable en un context en el qual les matèries primeres no renovables (metalls, minerals i combustibles fòssils) i la capacitat de regeneració de les matèries renovables (com terrenys, boscos i aqüífers) pot no ser suficient per cobrir la demanda futura. De fet, es creu que si no s’inverteixen les tendències actuals, la combinació de possibles problemes de subministrament de recursos i la volatilitat dels preus (cada cop més alts i inestables) durant les dues properes dècades es traduirà en un augment de les desigualtats entre les persones.

I és aquí on entra en joc l’economia circular com a base de creixement i innovació per aconseguir un benefici circular. L’economia circular és un concepte econòmic amb l’objectiu d’un creixement sostenible en el qual es produeixin béns i serveis i es redueixi el consum i malbaratament de matèries primeres, aigua i energia.

Els beneficis globals que es poden obtenir amb un model circular són: creació de llocs de treball, activitats econòmiques noves, accés segur a matèries primeres, reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, qualitat de l’aire i reducció de deixalles marines.

L’objectiu es “tancar el cicle de vida” dels productes, i implica canvis en la manera de consumir, en el disseny dels productes i en la seva comercialització.

Un dels pilars fonamentals de les actuals polítiques de gestió de residus és la dissociació de la relació existent entre creixement econòmic i producció/generació de residus. Una de les peces clau en aquest plantejament és l’economia circular.

Un residu és qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor o posseïdora es desprengui o tingui la intenció o l’obligació de desprendre-se’n. Els residus ja no són un element molest del què cal desfer-se: són un recurs i una oportunitat de generar activitat econòmica i llocs de treball.

El plantejament de l’economia circular és considerar els residus com un recurs que pot ser utilitzat novament i, així, de forma successiva, de manera que no es produeix residu a llençar o que sigui mínim.

Moltes empreses s’han adonat que l’economia circular no només afecta al subministrament de recursos i a l’eficiència del seu ús sinó que, en realitat, consisteix en adoptar noves àrees de creació de valor que són, al capdavall, nous models de negoci. L’ecodisseny, la simbiosi industrial o la borsa de subproductes són exemples d’aquests nous camps que proporcionen un nou valor afegit.

En resum l’economia circular és un nou paradigma per a la sostenibilitat que permet utilitzar els recursos d’una forma més intel·ligent, abandonar el vell concepte “agafa, fabrica, llença” i garantir un creixement sostenible

l’economia circular és un nou paradigma per a la sostenibilitat que permet utilitzar els recursos d’una forma més intel·ligent,

Cada cop hi ha més empreses que opten per un model circular, segons l’Informe sobre l’economia circular a Catalunya de l’any 2017, Catalunya disposa de:
 
– 391 empreses ofereixen serveis/productes vinculats a l’economia circular.
– Aquestes empreses facturaren 11.038M€, dels quals 4.090M€ (2015) vinculats exclusivament a l’economia circular.
– Aquest volum de facturació representà el 2% PIB català (2014).
– 70.419 professionals de l’economia circular (2014).
– El 91% són PIMES i el 83% són empreses de més de 10 anys de vida.
– Barcelona concentra el 76% de les empreses, Girona un 9% i Lleida amb un 6%.
– 6 grans productors de residus concentren més d’1/3 part del volum de negoci estimat en economia circular.
– El 52% de les empreses del sector són exportadores i el 12,2% tenen filial a l’estranger.
– Residus i materials són els subsegments amb més massa crítica dins l’economia circular.
 

Però consumir depèn de tots! Les iniciatives empresarials no generarien canvis en si mateixes sense el suport i el recolzament de la població. La ciutadania està cada cop més conscienciada del seu poder de canvi amb les seves decisions diàries de compra, de consum i de manera de viure. Donada la densitat de població que hi ha a les ciutats, aquestes actuen com a veritable motor de canvi per a tot el país. I aquest canvi, a més de la manera de gastar els seus diners, també incorpora la introducció de conceptes com la reparació, la reutilització, la correcta separació de residus i la recollida selectiva.

També les administracions públiques han de tenir un paper clau a l’hora de generar més negoci al voltant de l’economia circular mitjançant la inclusió de criteris de compra pública verda i compra pública d’innovació. En l’àmbit europeu, la contractació pública representa aproximadament el 20% del PIB, per tant, les administracions amb la seva opció de compra tenen potencial per incidir en el mercat de productes i serveis.

Per als ens locals (Consells Comarcals i Ajuntaments principalment), la contractació pública ha de ser un instrument de suport a diferents estratègies polítiques. En concret, amb l’ambientalització de la contractació pública s’ha de pretendre contribuir a la reducció dels impactes negatius de la producció i el consum, garantir el bon comportament de les accions dels governs locals, promoure l’ecoinnovació i la transformació del mercat local vers l’economia verda i circular, i donar suport a altres polítiques locals i instruments que comparteixin aquests objectius.