ESTHER RODRÍGUEZ MALDONADO
Productora audiovisual i cap de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes
La cultura en temps de cólera
Igual que els personatges de Garcia Márquez, Florentino i Fermina, els amants de la cultura ens veiem obligats a inventar, crear i descobrir nous camins perquè la cultura trobi escletxes de llum en temps de còlera.
7 de novembre de 2020 / 17:00h
@AsaccConcerts
Y en aquest cas, els temps de còlera no són més ( ni menys) que temps sense programació i sense recursos. Temps que ens obliguen a tirar endavant grans idees , però amb els mínims recursos per produir-les. Temps en que l’oci i l’entreteniment entre d’altres formes de consum cultural s’han vist reduïts a la mínima expressió, per una crisi sanitària, però també perquè des de les administracions públiques han quedat mancats de recursos, de idees, d’ajudes i de plans de reactivació.
Ens veiem en l’obligació i la passió de materialitzar noves idees , nous terrenys per explorar que siguin transitables i dignes.
Els que ens dediquem al sector, ens veiem en l’obligació i la passió de materialitzar noves idees , nous terrenys per explorar per tal que siguin transitables i dignes.
La manca de pressupost ens ha dut a produccions low cost que ens ha obligat a exprimir la nostra creativitat. A donar voltes i voltes per cercar la manera de que les idees, els missatges i l’art trobin una via d’expressió. Però com tot múscul, la creativitat requereix treball, nous reptes i dedicació. Perquè sí, la cultura és treball, el treball de molts i de moltes que veiem que allò que més ens fa créixer i ens omple la vida de colors de sobte es fa petit i gris.
Tenim la sort de néixer amb la capacitat de crear per inventar i a mesura que passen els anys anem oblidant el seu ús, uns per pragmatisme, altres per desil·lusió i d’altres perquè creuen que no són creatius. Hem de seguir explorant aquests camins i lluitant per aconseguir recursos, perquè les nostres administracions vegin en l’art i la cultura un eix bàsic de creixement personal i lliure i no només un entreteniment. Que els recursos que es destinin a cultura es vegin i siguin com aquells que ens serviran per cohesionar la nostra comunitat, per créixer en pensament i en formació. Que siguin aquell recurs que cohesioni generacions, sensibilitats i competències. Hem d’aconseguir que malgrat els temps de còlera, com Florentino i Fermina, l’amor a la professió guanyi la partida.
Hem de seguir lluitant perquè les nostres administracions vegin en l’art i la cultura un eix bàsic de creixement personal i lliure i no només un entreteniment.
No oblidem que és responsabilitat de la funció pública promoure i estimular el creixement cultural dels seus municipi, consolidar polítiques culturals compromeses amb el talent local i amb els seus agents dinamitzadors i donar ales i recursos perquè pugui créixer lliurement. Només així garantirem que la cultura surti a la llum i aconsegueixi vèncer els temps de còlera.