Dies enrere, en les pàgines de l’ECO de Sitges, el nomenat coordinador general de la Mancomunitat Garraf-Penedès, Isidre Also Torrents feia reflexions i donava opinions entorn de la situació de la comarca i la seva capacitat o no d’aprofitar oportunitats tenint en compte les dades econòmiques i socials en les quals ens trobem, en un article titulat Garraf” Anar-hi anant!.

De manera subtil i poc argumentada creiem, pretenia fer un crit d’atenció a la necessitat, deia, d’aprofitar els factors i avantatges competitius davant projectes de promotors privats que es poden donar a la nostra comarca. Ho feia en referència a la sentència del TSJC sobre el projecte de l’Autòdrom de Terramar que anul·la la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Pere de Ribes impulsada per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i amb el vistiplau del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Una sentència que arriba 4 anys després d’haver obert el procés judicial per part de Guanyem Sitges, UM9/ CUP Construïm, i la CUP Vilanova i la Geltrú, que la considerem una gran victòria contra un dels projectes especulatius més importants del Garraf i una victòria també dels moviments populars com la Plataforma Verda de l’Autòdrom.

El Sr. Isidre Also, en qualitat de coordinador general de la Mancomunitat Garraf-Penedès, sense entrar a valorar ni a tenir en compte el que diu la sentència, de manera rebuscada i poc acreditada aprofitava la penjada de la pancarta per part de les entitats ecologistes i organitzacions polítiques sobre la sentència del TSJC per atacar de manera fins i tot un xic grotesca a les entitats i organitzacions polítiques que sí havíem argumentat, debatut i portat davant l’alt tribunal les consideracions i concrecions que entenien comportava negativament l’anomenat projecte especulatiu de l’autòdrom. La pancarta a què feia referència el senyor Isidre Alos ni amagava res sinó que anunciava la resolució del TSJ. Una resolució que de manera contundent, lluny de posar pals a la roda a cap bona iniciativa per la comarca, el que entenem que fa és anul·lar la viabilitat del projecte per haver-se aprovat de manera irregular i per preservar 7.100 m2 de valor ecològic, fonamental per al territori i el seu entorn més proper.

El senyor Isidre Also faria bé de posicionar-se davant la resolució del TSJC i no amargar-se darrere el fet d’una pancarta. Com a treballador amb càrrec d’un organisme públic creat per les administracions locals de la comarcal i al servei dels Ajuntaments per donar resposta de manera mancomunada a les seves necessitats de servei públic i amb responsabilitats directes mediambientals, li hauria de preocupar molt el que diu el TSJC i no tenir la gosadia de menysprear de manera pública i des del càrrec que té en la Mancomunitat Garraf-Penedès a organitzacions polítiques que formen part i tenen representació en els ajuntaments de la comarca, qualificant-les com “aquella colla del no a tot i de barrar el pas “i “els progres que no ens deixen progressar i xalant posant rodes a un territori que no avança”. Opinions pròpies d’un discurs prou conegut, que juntament amb els cants de sirena de creació de llocs de treball i altres promeses empastifen el territori i ens porten a defugir del debat públic i polític necessari. Perquè senyor Isisdre Alos la major no està en la satisfacció mostrada en una pancarta sinó en el que s’ha fet malament, de manera il·legal i tot el que de dany mediambiental contempla el projecte. Aquest és el debat que cal fer i al qual nosaltres ens hi vam posar, no el de l’arrogància mostrada en qui a més i públicament es vanagloria de ser un gran «bypass» en la col·laboració pública-privada.

Ens haguera agradat poder fer la resposta a l’article del senyor Isidre Alos en el marc del saber quines són les seves responsabilitats dins la Mancomunitat Garraf-Penedès, cosa que no hem sabut trobar en la pàgina web de l’organisme, ni en la seva estructura organitzativa, ni en el seu portal de transparència. Malgrat tot, però, coneixedors d’algunes compareixences públiques com a coordinador general i amb un càrrec tan suggeridor fa que ens motivi a comentar algunes coses.

El senyor Isidre Also hauria de saber que el nostre posicionament juntament amb associacions mediambientalistes l’hem portat a debat públic diverses vegades, hem editat publicacions al respecte i l’hem portat a debat als plens municipals dels nostres ajuntaments. Fet que contrasta amb la poca voluntat política de debat que observem en la Mancomunitat Garraf-Penedès de la qual sembla ell és coordinador general. Dels eixos estratègics, directius i 175 actuacions aprovades per la junta de govern de la mancomunitat previstes pel període 2024-2027, poques han estat portades a debat al plens municipals dels ajuntaments mancomunats. Per tant, no és acceptable que se’ns vulgui comparar amb alcaldades franquistes dels anys seixanta, ni en suposats posicionaments reduccionistes de pancarta.

Valorem molt allò que governs progressistes i d’esquerres vam saber crear per mancomunar esforços i serveis davant les necessitats compartides- I per això ens preocupa molt el bon funcionament i la transparència que ha de tenir la mancomunitat Garraf-Penedès. Com ens preocupa el creixent sentiment en el territori de pèrdua de valor que se li dona a la mancomunitat abocada cada cop més a la mera gestió de convenis i concessions. Un camp d’alta complexitat i necessitat de control polític i transparència pública i de les quals volem recordar les paraules del cap de la Fiscalia Anticorrupció davant el Parlament de Catalunya: Entre ellas estas áreas de riesgo de corrupción, ha alertado de que la externalitzacions de la gestión de cuestiones públicas a entitades privadas puede ser un a tentación, igual que lo que considera una excesiva contratación de cargos de confianza.

Coincidim en la necessitat de generar ocupabilitat i qualitat de vida al Garraf i d’una estratègia coral, de la que vostè ni pot excloure’ns ni menysprear.

Com deia en Joan Subirats fa pocs dies a les pàgines del diari ARA de com defensar-nos de l’onada trumpista «Defensar el que és públic enfront de l’onada privatista i autoritària que ens vol passius i consumidors exigeix que els serveis públics es preocupin d’estimular i fer costat a les xarxes socials que ja existeixen i les que puguin generar-se. Uns serveis públics col·laboratius que entenguin que els ciutadans són persones amb capacitat d’acció amb qui cal actuar plegats».

Quan vulgui Sr. Also fem el debat sobre la major i refermem la resposta pública a les necessitats socials.