JOAN GARRIGA QUADRES "NANA"

Ex-diputat al Parlament de Catalunya. Activista social i polític, en contracte fix discontinu.

Fets d’octubre del 34 a Ribes. El que va passar va ser prou important

Consideracions a l’article del Josep Miret a la publicació local l’altaveu sobre els fets del 6 d’octubre del 1934 a Ribes.

29 d'agost de 2020 / 16:00h

Arxiu Nacional de Catalunya

M’agradaria afegir algunes consideracions a l’article del Josep Miret a la publicació local l’altaveu sobre els fets del 6 d’octubre del 1934 a Ribes. He de dir que els seus articles a la publicació són de les poques coses que segueixo amb curiositat de coneixement en unes pàgines carregades excessivament d’autopropaganda de l’equip de govern municipal i de la seva figura estrella, la Sra. Alcaldessa. Són articles que m’agraden de rellegir perquè crec van configurant una crònica, feta amb rigor historiogràfic i alhora amb certa dosi d’un localisme penso positiu, necessària sobre el que ha estat i és el nostre poble.

Els fets d’octubre de 1934 a Ribes, la mort a trets de l’amo de Can Bruguera en José Oriol Bruguera, tenen una significació tan gran que no ens podem resignar a deixar-los en l’anècdota, com una disputa entre mals caràcters i com un fet de bandolers o de crim no resolt.

Els fets d’octubre de 1934 a Ribes, la mort a trets de l’amo de Can Bruguera en José Oriol Bruguera, membre del consell directiu del Partido Agrario Español, en un enfrontament entre amo i parcers amb el rerefons de la llei de Contractes de Conreu, tenen una significació tan gran que no ens podem resignar a deixar-los en l’anècdota, com una disputa entre mals caràcters i com un fet de bandolers o de crim no resolt. L’Ajuntament es va veure afectat, els consellers municipals separats dels seus càrrecs i la relació de detinguts a Ribes, entre ells l’alcalde Joan Cuadras Marcer d’UdR/ERC i processats, per la insurrecció d’octubre entre octubre del 1934 i gener de 1935 fou de 12 persones. Fa bé l’articulista de situar-los en el context de què passava la país, ja que un context merament local ni és convenient, ni ens ajuda a entendre res del que realment va passar i passaria més tard al nostre poble.

Un cop derogada, pel Tribunal de Garanties Constitucionals, la llei de contractes de conreu elaborada l’11 d’abril de 1934 pel govern de Lluís Companys i aprovada pel Parlament de Catalunya que tenia com a finalitat bàsica substituir l’antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols, els fets d’octubre del 34 eren la visualització del conflicte agrari més important des de feia molt de temps a Catalunya, en el context d’una Espanya governada per les forces de dretes. I aquesta visualització indica la importància dels fets mateixos i segurament com marcaran notablement els esdeveniments polítics i socials de dècades posteriors.

Per tant, no podem situar els fets en un context paral·lel als fets històrics i polítics del moment en què tenen lloc. Cal situar-los de ple dins el debat polític del moment, ja que el plet dels rabassaires és el centre del debat polític entre 1931 i 1934 i és al darrere de l’esclat del malestar pagès en moltes comarques i ben segur al nostre poble durant el 6 d’octubre de 1934 i també durant els primers dies de la guerra civil el juliol de 1936. Com diu el professor Emili Giralt, gran coneixedor de la història agrària i dels moviments socials als Països Catalans, es tractava d’un conflicte de llarga durada i un dels moviments agraris més importants a casa nostra des de les guerres remences del segle XV.

Com també diu sovint l’historiador Pelai Pagès, els rabassaires veien amb la derogació de la llei de contractes de conreu com es fonien dècades de lluita per unes millors condicions de treball de la terra i expectatives de vida I aquesta observança genera actituds, posicionaments i accions dins un context revolucionari.

Els rabassaires veien, amb la derogació de la llei de contractes de conreu, com es fonien dècades de lluita per unes millors condicions de treball de la terra i expectatives de vida.

El que va passa va ser prou important per a poder entendre no solament aquella mort sinó les que va haver-hi a continuació, durant la guerra i un cop acabada aquesta. Que no foren poques sinó moltes i que tristament van marcar un abans i un després prou important al nostre poble. A Ribes, a més dels 38 morts durant la guerra civil (29 al front, 1 per bombardeig, 8 per mort violenta a la rereguarda republicana) l’exili i les vexacions un cop acabada la guerra, 62 homes i 3 dones van ser jutjades en consell de guerra sumaríssim, amb resultat de molts anys de presó (de 15 a 20 anys de presó), reclusió perpètua, 7 penes de mort executades per afusellament i 13 posades en llibertat.

Per altre costat, el seguiment dels fets d’octubre ens mostra un possible fil històric, una acció-reacció per no dir venjança, que va donar lloc a persecució, empresonament i mort de persones durant la guerra i més enllà a partir en gran manera dels fets del 6 d’octubre de 1934 i molt concretament de la mort de l’amo de Can Bruguera. Un fil que no ho explica tot, però que ens ajuda a entendre algunes morts a la rereguarda republicana i el perquè de tantes denúncies, detencions i execucions un cop acabada la guerra a persones del nostre poble, a molta diferència dels pobles veïns.