Feminicidis: Les xifres no quadren
Quan es tracta de saber quantes víctimes mortals són conseqüència de la violència masclista, no és una qüestió gens senzilla… ja que segons les dades oficials, la dona assassinada ha de tenir una “relació sentimental” per a que sigui considerat un feminicidi.
22 de juliol de 2020 / 16:00h
Foto de Oriol Martí
A finals del 2019 un grup de dones del municipi de Sant Pere de Ribes ens vam reunir amb la idea d’organitzar algun acte pel dia 8 de març. Ens vam adonar que pel dia internacional de la Dona ja hi havien molts actes programats al nostre municipi i comarca, i el que trobàvem a faltar era fer visible els assassinats per violència masclista que es produeixen durant tot l’any i que passen desapercebuts per la majoria. D’aquella reunió va sorgir el compromís de fer una concentració durant tot el 2020 cada cop que es produís un feminicidi a qualsevol punt de l’Estat Espanyol. Calia donar una “Resposta Ràpida” cada vegada que es produís un assassinat per violència masclista i va ser així com va sorgir el grup de Resposta Ràpida Ribes i Roquetes (RRRR).
Calia donar una “Resposta Ràpida” cada vegada que es produís un assassinat per violència masclista
A l’endemà d’un feminicidi, tant a Ribes com a les Roquetes, quedem simultàniament als llocs i hora acordats i pintem una sabata vermella al terra per cada víctima assassinada, portem pancartes, espelmes, és el nostre petit homenatge a elles, la nostra forma de fer-ho visible i dir que no volem i no podem normalitzar més aquesta situació tant alarmant. Aquestes concentracions estan obertes a la participació de tothom qui vulgui formar part.
El primer cop que ens vam concentrar va ser a primers de gener, les primeres dones assassinades per violència masclista de l’any 2020 van ser la Mònica de 28 anys i la seva filla Ciara de 3 anys, el dia de reis, a Esplugues de Llobregat, la mare estrangulada i la filla asfixiada, a mans de l’home del que s’estava separant. Segons les dades oficials, només es considera feminicidi la dona, ja que és la que tenia una “relació sentimental” amb el seu assassí.
Des del primer moment ja ens van començar a desquadrar les dades, ja que oficialment no es comptabilitza la filla com una assassinada per violència de gènere, mentre que per nosaltres no hi pot haver un exemple més cruel i clar d’assassinat per violència masclista.
Quan es tracta de saber quantes víctimes mortals són conseqüència de la violència masclista, no és una qüestió gens senzilla… ja que segons les dades oficials, la dona assassinada ha de tenir una “relació sentimental” per a que sigui considerat un feminicidi. Comptabilitzar els “feminicidis” és doncs una forma de blanquejar els “assassinats per violència masclista”?
Quina és la definició de feminicidi? A la Wikipedia trobem: Crim d’odi, entès com l’assassinat d’una dona pel fet de ser dona. També diu que Diana Russell (activista i escriptora feminista) va ser promotora inicial del concepte i el va definir com l’assassinat de dones per homes motivats per l’odi, despreci, plaer o sentiment de possessió cap a les dones. A partir de desembre de 2018, el Diccionari de la llengua espanyola defineix feminicidi com l’assassinat d’una dona a mans d’un home per masclisme o misogínia. A cap de les definicions he trobat que digui que la dona ha de tenir una “relació sentimental” amb el seu assassí per a que es consideri o no feminicidi.
Segons les dades oficials, la dona assassinada ha de tenir una “relació sentimental” per a que sigui considerat un feminicidi. Comptabilitzar els “feminicidis” és doncs una forma de blanquejar els “assassinats per violència masclista”?
D’aquesta manera, al llarg d’aquests mesos del 2020, les dades oficials s’han anat distanciant de les nostres, les que comptabilitzem al grup de RRRR, a continuació indiquem alguns dels casos que incomprensiblement NO es consideren FEMINICIDIS i no surten a les dades oficials:
– Gener: Renée , 83 anys. Toledo. Violada i assassinada a cops pel seu fill de 49 anys, amb el que convivia, la dona tenia mobilitat reduïda. El seu fill treballava en un escorxador, la seva fotografia de perfil de Facebook és una imatge de les 3 nenes d’Alcàsser. Es considera un assassinat dins l’àmbit familiar. No és xifra oficial.
– Febrer: Esther, 40 anys. Madrid. Assassinada per un home que li va disparar al cap al mig del carrer. Era una dona prostituta, explotada sexualment en un club al que solia anar el seu assassí, que estava obsessionat amb ella. La víctima tenia 4 fills. No és xifra oficial.
– Març: Nom desconegut, 81 anys. Alacant. Assassinada a cops amb un bat de beisbol pel seu fill de 40 anys amb el que convivia, tot i l’ordre d’allunyament per una agressió anterior. No és xifra oficial.
– Març: Paola, 23 anys. Bizkaia. Assassinada pel seu pare amb una arma blanca, va matar també la seva mare, només la parella de l’assassí es considerada com feminicidi. No és xifra oficial.
– Març: Nom desconegut, 28 anys. Huelva. La dona d’origen guineà va ser trobada morta amb signes de violència en una zona d’assentament de barraques. Es considera que no hi ha dades suficients. No és xifra oficial.
– Abril: Nom desconegut, 90 anys. Córdoba. Assassinada pel seu fill de 56 anys amb el que convivia durant el confinament. La va matar brutalment a cops que li van ocasionar ferides cranioencefàliques. El fill tenia antecedents per violència contra la seva mare. No és xifra oficial.
– Abril: Nom desconegut, 48 anys. Corbera de Llobregat (Barcelona). Desapareguda una setmana abans de trobar el cadàver a una riera. La seva parella, un home amb antecedents per violència de gènere i agressió sexual, pel que va entrar a presó al 2017, tenia una ordre d’allunyament en vigor, va ser posat en llibertat l’1 de maig. És un cas en investigació per falta de proves. No és xifra oficial.
– Juny: Nom desconegut, 74 anys. La Rioja. Assassinada per un dels seus 3 fills de 47 anys al pis on convivien. La va matar a cops de martell. No és xifra oficial.
– Juny: Noms desconeguts, 12 i 17 anys. Úbeda (Jaén). El marit de 52 anys mata a la dona de 46 anys que es considera feminicidi, mata també als seus 2 fills menors d’edat, 2 vides més que s’emporta la violència masclista i no són xifres oficials.
– Juliol: Sara, 70 anys. León. Vivia amb el seu marit i el seu fill de 45 anys. Desprès d’una discussió, la dona va ser estrangulada pel fill. No és xifra oficial.
– Juliol: Nom desconegut, 48 anys. Córdoba. Apunyalada pel seu fill de 17 anys amb una arma blanca. No és xifra oficial.
– Juliol: Nom desconegut, 51 anys. Huelva. Estrangulada pel seu fill 17 anys. No és xifra oficial.
I així és com, incomprensiblement, les xifres oficials i les nostres es van distanciant… fins arribar al dia d’avui en que segons xifres oficials hi ha hagut 25 feminicidis en el que portem d’any, mentre al grup RRRR portem comptabilitzades més de 50 víctimes per violència masclista.
La diferència amb les xifres és el resultat d’aplicar un criteri o concepte diferent?
O és el resultat d’una falta d’interès i sensibilització cap a un problema molt greu arrelat a la nostra societat?
Demà dimecres 22 de juliol, el grup RRRR malauradament ens tornem a concentrar, des de l’últim cop que ens vam trobar, dimecres de la setmana passada, hi ha hagut 6 nous feminicidis (no totes xifres oficials), 6 sabates vermelles més…