LLUÍS GIRALT VIDAL
Membre de Construïm, exregidor de l'ajuntament de Sant Pere de Ribes.
Estructura
Patim una crisi per causes naturals que posa en evidència la fragilitat dels sistemes amb els que ens organitzem com a societat.
30 de maig de 2020 / 16:00h
Foto: Dakota Roos
(unsplash.com)
No fa masses anys que vam viure una crisi mundial causada per dinàmiques econòmiques que se’ns escapen de la nostra capacitat d’actuació, però amb efectes cruents en l’economia que vivim cada dia. Ara en patim una altra provocada per causes naturals que posa en evidència la fragilitat dels sistemes amb els que ens organitzem com a societat. Situacions cícliques sobre la dinàmica social que molts especialistes qualifiquen d’inevitables, tant en el camp de la epidemiologia com, i especialment, de l’economia.
Com a regidor vaig viure l’esclat de la crisi del 2008, la sobtada manca de finançament, la dificultat de les famílies de complir els compromisos financers que amb tanta facilitat els havien ofert i venut, el creixement de l’atur que és l’indicador més cruent d’aquestes situacions. Durant els següents anys en vam seguir tot el procés i les dificultats de sortir-ne, des de l’oposició, i durant 20 mesos, des del govern de l’ajuntament.
La situació pot superar fàcilment un ajuntament com el nostre, veure’s incapaç de controlar una situació que, com una onada et porta amunt i avall sense que puguis en cap moment posar els peus en terra i decidir cap on vas.
La situació pot superar fàcilment un ajuntament com el nostre, veure’s incapaç de controlar una situació que, com una onada et porta amunt i avall sense que puguis en cap moment posar els peus en terra i decidir cap on vas. Davant d’aquesta situació crec que la sortida real és mantenir i afavorir una sòlida estructura municipal, cal tenir uns serveis capaços de donar resposta a aquestes situacions que son sobtades però no noves. Uns serveis que treballin eficientment davant les dificultats econòmiques de la ciutadania. Que donin respostes a l’increment molt probable de demanda a serveis socials, que obrin possibilitat davant necessitats de formació ocupacional, de promoció econòmica amb suport a petits empresaris i emprenedors. Que treballin de forma transversal per oferir eines que obrin possibilitats de millora cívica i econòmica als ciutadans.
L’ajuntament de Sant Pere de Ribes ha tingut tots aquests anys per donar solidesa a aquests serveis. S’ha fet?. Els darrers governs han presumit de tenir una bona situació econòmica, i és veritat que s’ha tingut un romanent important que ha permès incrementar les inversions en equipaments. Però com està la estructura d’aquests serveis fonamentals a l’ajuntament?, s’ha millorat?, s’ha donat més solidesa contractual als seus treballadors?, estan donant realment respostes a les necessitats de les veïnes i veïns del municipi?, s’han acabat les esperes a l’atenció d’un assistent social?, s’han escurçat els períodes d’espera de les revisions de grau de dependència a les àvies i als avis?, s’han accelerat les entrevistes amb aturats per part dels tècnics d’ocupació?, s’han incrementat els cursos de formació i reciclatge professional?, s’ha donat consistència tècnica a la promoció econòmica del municipi?
La estructura econòmica de l’ajuntament permet millores en inversions a causa d’un romanent que s’allarga per la lentitud d’acció del govern, però no permet una millora en la solidesa de les estructures de servei.
La meva visió actual és la de ciutadà, i el que sento, el que escolto i el que veig, no va en aquesta línia de millora. I no em sorprèn. Em vaig fer pesat (i disculpeu si em repeteixo), que la estructura econòmica de l’ajuntament permet millores en inversions a causa d’un romanent que s’allarga per la lentitud d’acció del govern, però que no permet una millora en la solidesa de les estructures de servei. El pressupost municipal, en la part d’ingressos és molt depenent de les aportacions d’altres administracions, tenim poca independència econòmica a causa de la poca activitat en un municipi que bàsicament actua com a zona residencial de gent que treballa fora, i en aquests condicions és difícil la millora econòmica de l’ajuntament i conseqüentment dels serveis que ofereix. Cal assumir-ho i actuar en conseqüència, buscar fonts de finançament basats en la generació d’activitat econòmica i que per tant no sigui del tot dependent de decisions polítiques externes. En aquest sentit espero que projectes com el de l’autòdrom aportin millores, si s’ha fet bé pot ser una bona oportunitat, però tinc clar que cal una visió global que aprofiti grans inversions però que sobretot treballi per mantenir les xarxes econòmiques locals, que són petites però absolutament bàsiques.
Però no tot són diners: cal fer bones polítiques que defineixin les actuacions d’aquests serveis, que donin pautes clares d’actuació i objectius definits. Tenim un govern de 12 regidors en majoria absoluta. Molta matèria gris per pensar. 12 regidors que es deuen veure molt capaços pel poc cas que fan a l’oposició. Una situació d’absolut privilegi per poder actuar. Ho fan?. Als ciutadans, ara més que mai ens toca exigir resultats, més que bonics somriures.