ESTHER RODRÍGUEZ i TOMÀS CARANDELL
Grup Municipal Construïm
El vestit nou de l’emperador
Dèiem a principi de legislatura que l’estructura política del govern municipal era un vestit fet a mida que no responia a les voluntats polítiques o a la distribució de feina, sinó als interessos personals i de partit dels i les regidores del govern, amb l’alcaldessa al capdavant.
16 de desembre de 2020 / 17:00h
Stavrialena Gontzou (unsplash.com)
Com en el conte del vestit nou de l’emperador, el cost del vestit no para de créixer i es carrega a les arques municipals acompanyades de compromisos i promeses tant dèbils que desapareixen a la primera ventada. En el fons sabem que el vestit és transparent , però la quantitat de sastres i assessors treballant en ell no ho és i això té un cost molt alt per les nostres butxaques.
I com si d’un conte és tractés, arriben els debats al ple municipal:
– Demagògia! Populisme! – rebat enfurismada l’alcaldessa. No aporta dades, ni arguments. Només renya i s’escuda en la ofensa.
– La majoria és meva i en faig el que vull!! – sembla que ens vulgui dir ( o potser ens ho ha dit? ) Ens costa d’imaginar una mostra més clara de demagògia i populisme que un govern repartint xecs d’ajuda social amb una mà, mentre amb l’altra puja els impostos de forma indiscriminada i augmenta sense miraments els sous i dedicacions. Silenci a la sala, que a tothom li sembla bé. Ens venen al cap les primeres estrofes de la cançó del Feliu Ventura “El nus de la corbata”. Així, és fàcil ser l’emperador i tenir a tot el seguici content.
Que el govern ha decidit apujar-se els sous un 2,5% en plena pandèmia? No admet discussió.
Les opinions són diverses i les realitats interpretables. Però això no vol dir que en temps de liquiditats hi hagi veritats de l’alçada d’un campanar.
1.Que el govern ha decidit apujar-se els sous un 2,5% en plena pandèmia? No admet discussió.
2.Que el govern ha augmentat el nombre de dedicacions, passant de 8 a 9, i que això implica necessàriament un augment del cost que paguem tots els veïnes i veïnes ?? Tampoc es gaire discutible.
3.Que el govern va crear la figura del gerent, amb plaça i cost per l’Ajuntament de clara vinculació i afinitat, per no dir militància, de partit? Doncs també.
Però seguim amb el conte, que els arranjaments del vestit no acaben aquí:
– Ara votem i després ja parlareu – diu decidida l’alcaldessa. Total pel que heu de dir… que no li interessa gaire. Així s’enfoquen els debats. Sense opció a anar al fons de les qüestions, sense opció a rebatre massa perquè els torns de paraula , com el vestit, els cús ella mateixa i sempre té pressa que no se li faci fosc i li costi cosir. No es d’estranyar que després no hi hagi resultats molt positius.
– Dieu que no a tot!- ens acusa. I que vol que diem si ens està intentant enredar contínuament?
-Ara una altra. La pujada d’impostos és per augmentar les ajudes. Com si hi hagués una relació causal o màgica entre augmentar els ingressos i decidir com es distribueixen els recursos econòmics. Ara som nosaltres els populistes?
Però com en el conte del vestit de l’emperador a gairebé tothom li sembla bé, per por a no semblar intel·ligents.
Però com en el conte del vestit de l’emperador a gairebé tothom li sembla bé, per por a no semblar intel·ligents. I el preu del vestit va creixent, creixent i creixent. Esperem que el dia de la gran inauguració, d’aquestes que tant agraden a aquest govern, l’emperadriu no vagi nua i l’Ajuntament no estigui en números vermells. Seria una desgràcia que enlloc d’un bloc de pisos de propietat pública, un casal d’avis o un nou institut, l’acte s’hagués de fer per inaugurar un gran solar.
Ai calla…