ESTHER RODRÍGUEZ MALDONADO
Productora audiovisual i cap de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Economia femenina
Estem inmersos en un sistema econòmic profundament sexista que menysté el treball vital i invisible de milions de dones que dediquen hores i hores de feina a la tasca de les cures.
12 de juny de 2020 / 16:00h
Foto de Matthias Zomer
(pexels.com)
Estem immersos en un sistema econòmic que ens durà en caiguda lliure a una situació social insostenible. De fet ja ens hi ha dut en diverses vegades i ara en tornem a tenir un exemple.
Un sistema econòmic profundament sexista, que concentra la major part de les riqueses en un percentatge molt baix de població i principalment en mans dels homes. Un sistema econòmic que menysté el treball vital i invisible de milions de dones que dediquen hores i hores de feina a la tasca de les cures: les cures de les filles, de les persones grans, de persones amb malalties, amb capacitats diverses, de les tasques domèstiques… tota aquesta feina que recau principalment en mans de les dones, fomenta una economia que genera no només desigualtats socials, sinó que també fomenta una economia basada en desigualtats de gènere.
Un sistema econòmic profundament sexista, que concentra la major part de les riqueses en un percentatge molt baix de població i principalment en mans dels homes.
Tenim la responsabilitat de vetllar per economies no només més humanes, sinó també més femenines, que situïn allò important al centre, que posin la vida al centre. Invertint en sistemes d’atenció i cures i exigir que cal legislar per protegir aquesta desigualtat galopant. Fer força en la protecció dels serveis públics … Comencem a posar la mirada femenina en tots aquells espais de presa de decisions, sinó mai serà exitosa la lluita contra aquesta desigualtat.
El darrer informe d’Intermón Oxfam estava centrat en aquesta invisible economia femenina. L’informe es diu Temps de Cures i dona xifres que ens haurien de fer reaccionar en matèria d’igualtat:
– La feina de les cures no remunerades, es quantifica mundialment en gairebé 11 bilions de dòlars anuals.
– Els homes sustenten un 50% més de riqueses i recursos econòmics que les dones.
– Les dones, estem a la part més baixa de l’escala econòmica, especialment aquelles dones en situació social complexa, en col·lectius amb risc d’exclusió , en situació de pobresa…que són la majoria de dones que han de dedicar les hores de la seva vida a la tasca de les cures no remunerades. Tasca que és imprescindible per les nostres comunitats i societats, ja que és la base sobre la que se sustenta l’economia familiar, per tant social.
– Quedem paleses dels desigualtats de gènere en la presa de decisions polítiques i legislatives que afecten a la nostra economia.
– ¾ parts del treball de les cures no remunerades som les dones que les realitzem y també som 2/3 parts del treball remunerat dedicat a les cures i a les feines domèstiques.
– El 80% de treballadores de la llar són dones , de les quals, només 1 de cada 10 està protegida per la legislació laboral. La resta en precari, mal pagades, mal tractades , invisibilitzades i molt poc dignificades.
Hem de construir una economia diferent i l’hem de començar a construir des del mon local, una economia que benefici el 99% de la població , no només que protegeixi els privilegis d’un 1%
Perdonin la cruesa, però les dones som el sector més precaritzat del món laboral, no només som mà d’obra barata, sinó que en molts casos gratuïta i sense protecció ni empara de drets socials o laborals.
Hem de construir una economia diferent i l’hem de començar a construir des del mon local, una economia que benefici el 99% de la població , no només que protegeixi els privilegis d’un 1%
Hem de reconèixer el treball de les cures i reduir el número d’hores no remunerades de dedicació, i això passa per facilitat i fomentar l’accés als servis públics i de qualitat, a les llars d’infants, als centres de dia…
La lluita i la denuncia diària és part de la nostra responsabilitat com a societat compromesa. En tenim el deure si no volem contribuir a fer créixer una societat excloent, sexista i amb unes desigualtats econòmiques i de generes insalvables.
Llegint Temps de cures, la conclusió és fàcil : “Si per un moment les dones del món ens plantéssim , els hi asseguro que col·lapsaríem el sistema econòmic mundial”.