Escoltar-nos. Imaginar. Transformar.

MIQUEL MUÇ VALL SOLER

Director de la Fundació Inform

Competències i economia local

8 d'abril de 2020 / 9:00h

Foto: Pexels

La situació d’excepcionalitat que ens trobem a partir de l’expansió de l’epidèmia provocada pel Covid 19 ens ha fet repensar molts aspectes relacionats amb la nostra vida quotidiana. El paper de la sanitat pública (ara fins i tot lloada i reclamada pels qui fa quatre dies la volien desmuntar), la precarietat del món del treball o la immediatesa de la globalització en la propagació de la pandèmia. Penso, que hi haurà temps per poder parlar de tots aquests aspectes i altres que fan plantejar la caducitat d’algunes estructures socials i polítiques. Caldrà no perdre la memòria que en aquest punt els humans en som especialistes. És cert i obvi que és fonamental prioritzar la vida de les persones i totes les decisions que vagin orientades en prevenir, preservar i curar la malaltia. Ara, podem dir que anem tard i que tothom hauria d’haver fet cas als experts epidemiòlegs que fa un mes i mig clamaven una alarma al desert. Però també és veritat, que l’enorme esforç del sistema sanitari públic està salvant moltes vides. Fet que cal agrair col·lectivament i la millor forma de col·laboració en aquest moment és seguir les indicacions de les autoritats sanitàries.

És cert i obvi que és fonamental prioritzar la vida de les persones i totes les decisions que vagin orientades en prevenir, preservar i curar la malaltia

Tothom dóna per fet que ens en sortirem d’aquesta pandèmia, però també tothom pensa que les conseqüències seran molt dures. El terrabastall econòmic encara està per arribar. Els ERTO, els tancaments d’empreses, l’augment de l’atur, la dificultat per continuar endavant dels autònoms i petites empreses, ens ofereix un panorama no gaire motivador. Davant d’aquesta situació, l’administració central i autonòmica ha pres tèbies mesures que poden ajudar, però que també estan impregnades d’improvisacions i contradiccions. Gestionar una disrupció social tan potent com aquesta tampoc és gens fàcil, i és veritat que no hi ha precedents on emmirallar-se, la crisi econòmica del 2008 seria un mirall distorsionat que no ens ajudaria. L’estat ha demostrat febleses i no confia en una administració descentralitzada constitucionalment.

Tothom dóna per fet que ens en sortirem d’aquesta pandèmia, però també tothom pensa que les conseqüències seran molt dures.

Vull, també, fer esment en el paper que tenen els ajuntaments. Les entitats locals que són les més properes als ciutadans i que són les que pateixen d’una forma directa les conseqüències de la crisi. Crec, que a escala sanitària han fet tot el possible recolzant el Departament de Salut, amb espais, persones i controls del personal de més risc. Però en l’àmbit econòmic estan fent tot el que caldria? És evident que han pres mesures: ajornaments fiscals d’impostos, etc. Però no haurien de ser més atrevits? Si una bona part dels ajuntaments tenen superàvit, no és ara el moment de posar aquests diners en circulació en plans per ajudar a les petites i mitjanes empreses i autònoms, perquè puguin preservar els llocs de treball i puguin suportar aquesta trompada? Evidentment amb un control i tota la transparència. És veritat, ja ho sé, no tenen competències i depenen de lleis superiors com la RESAL que impedeix fer aquestes accions. Però si estem en temps d’excepcionalitat, cal prendre mesures excepcionals per salvar la vida i l’economia local. Potser caldria aplicar determinats aspectes de desobediència a favor del bé comú. No pot ser que la màquina burocràtica continuï dominant mentre es mira com un tsunami s’emporta el teixit econòmic local. Crec que és l’hora d’arriscar. El poble ho agrairà.