Comiat
Comiat
Companyes i companys,
Escric aquestes línies després d’assistir al meu darrer ple municipal ordinari com a regidor a l’ajuntament, el passat dimarts 16 de maig.
La sort de formar part d’espais polítics que entenen aquesta responsabilitat, la de ser regidor o regidora, com un fet col·lectiu, es que un sap i sent en tot moment que la representació s’assumeix tenint sempre companys i companyes al darrer, als costats i al davant, disposats a acompanyar, a ajudar, a proposar, a ser crítics també quan cal, i en tot moment a esperonar i empènyer perquè la feina que implica surti sempre endavant. En definitiva, es entendre que la participació política té sentit si es fa no només per la comunitat, sinó amb la comunitat, si es fa en benefici única i exclusivament dels interessos majoritaris, el suport als més vulnerables i la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes.
Estic convençut, repassant els 12 anys en els que circumstancialment he pogut desenvolupar aquesta tasca, que Um9, que la CUP, que Construïm hem fet la feina ben feta. Son molts els exemples que podria nombrar, com son molts els moments i fets que m’agradaria destacar. Podria parlar de l’1 d’octubre del 2017, dels dies previs i posteriors, i de l’experiència que va ser fer-ho des de la participació política institucional. O del període més cru de la pandèmia, davant una situació d’excepcionalitat total i una necessitat de malgrat tot, seguir l’activitat política més necessària que mai per trobar sortides també en l’àmbit local. Però si hi ha un moment que m’agrada destacar, pel seu significat polític i històric i per les seves implicacions, sens dubte va se l’elecció de l’Anna Gabaldà com a alcaldessa, la primera alcaldessa del municipi. Segurament el temps farà justícia a aquells 18 mesos de govern que al cap i a la fi van portar nombrosos canvis, transformacions i projectes iniciats, tant importants que encara avui en seguim parlant en el ple municipal. Exemples d’això són els pressupostos participatius, la rehabilitació del Teatre i del Local o els Plans de Reactivació. Personalment, és un orgull haver-ne format part no només per viure l’experiència de governar, sinó per constatar que els ajuntaments poden ser eines reals en el camí de la justícia social, l’equitat i el bé comú.
També és un orgull haver format part dels diferents grups municipals aquests 12 anys. Aquesta darrera legislatura amb els companys i companyes de Construïm, amb l’Esther al capdavant, però també amb la Rita, la Quima, l’Albert i la Montse. Però també les legislatures anteriors amb la Magda, en Joan, la Laura, el Jose Luis, en Nana i l’Anna. No puc més que agrair a totes i tots, i assegurar que ha estat un plaer treballar colze a colze tot aquest temps. Com ho ha estat treballar en els espais polítics fora de la institució necessaris i imprescindibles, fonamentals per l’acció política, a les permanents polítiques i les assemblees de les militants i simpatitzants.
Per sort la política no s’acaba en les quatre parets del ple ni anant a votar cada 4 anys. La política es també defensar l’escola a la que portem les nostres filles, és lluitar la millora de la sanitat que ens cuida, es decidir on anem a comprar o com ens desplacem pel municipi, es preocupar-se pel veí o veïna i les seves necessitats, i la política també és indignar-nos per l’enèsim projecte que pretén omplir de ciment alguns dels darrers espais naturals que ens queden a Ribes i Les Roquetes.
Per tant, avui no acaba res, sinó que es un pas més en la lluita i l’acció transformadora que la gent que formem part d’Um9, de la Cup i de Construïm sempre ens ha caracteritzat i acompanyat. Recordava dies enrere parlant amb companyes i companys que una de les primeres intervencions que vaig fer en el Ple Municipal (per allà el 2012) va ser per denunciar una proposta del govern d’augment de les quotes de les Llars d’infants, proposta que posava en risc la pròpia continuïtat del servei i que havia posat en peu de guerra famílies i treballadores. Després formant part del govern, vam dedicar-hi molts esforços perquè estàvem (i estem) convençudes que era un servei essencial, que independentment del finançament, calia garantir als veïns i veïnes. Anys desprès, fa pocs dies, una de les darreres trobades que he fet com a regidor ha estat amb treballadores de les 3 llars d’infants preocupades pel concurs per la concessió del conjunt del servei, es a dir les tres llars, que havia aprovat el govern (val dir que per junta de govern i d’amagat), i que no recull les demandes que aquestes porten temps exigint a l’ajuntament.
Explico això, perquè encara que pugui semblar una anècdota personal, si que exemplifica la necessitat que en desenvolupar la nostra acció política per molt que els temps avancin i les coses canviïn, perquè ho fan, el que dona sentit i coherència es mantenir-se sempre al costat de les preocupacions dels veïns i veïnes, de les seves demandes i lluites, fer-ne d’altaveu, provocant el debat amb la denuncia quan s’escau, i amb propostes necessàries en tot moment. I aquí hi hem estat sempre, i necessitem seguir-hi sent. Perquè en definitiva, al ple o al carrer, és estar amb la gent.
Per acabar, pel 28 de maig, davant una situació a tots els nivells que no convida a l’optimisme, ens hem d’animar no només a anar a votar, sinó a organitzar-se i lluitar. Perquè un repàs a aquests darrers 12 anys (però podríem fer-ho dels darrers 40) ens confirma que som necessaris i que quan hi som sempre passen coses.
Moltes gràcies i molta sort!
Tomàs Carandell
Comparteix aquesta pàgina a les teves xarxes
